Aquest any 2017 commemorem els 200 anys del naixement de Pep Ventura, el geni que va convertir una dansa mol antiga de graciosa
simplicitat, en una de moderna i completa Ho feu pas a pas donant llibertat als límits de les melodies (8x8 o 8x16) Es feren "sardanes
llargues", primerament adaptant músiques d'òperes i d'altres composicions, després van venir les obres noves, d'inspirats cants musicals
Ventura va reformar la cobla amb nous instruments, primer important la tenora, i va obrir la porta a que es poguessin fer obres molt extenses i completes Gràcíes a ell, grans compositors d'obra simfònica es van sentir atrets per la cobla i les sardanes, com per exemple Garreta, Morera, Toldrà i un llarg etcètera.
Iniciem l'audició amb "Per tu Roser", una sardana que Xavier Boliart dedicà a la seva esposa L'autor fa servir de referència la popular cançó Rosó, fent una bona demostració del seu mestratge compositiu.

"EI nostre Gerard, de Valentí Miserachs, prevere, organista i compositor. Actualment resideix al Vaticà on dirigeix l'Institut Pontifici de Música Sacra i és la màxima autoritat musical del Vaticà Ha compost més de mil obres, entre les quals hi han moltes sardanes i música per a cobla.

"La sonàmbula" de Pep Ventura. EI mestre deixà escrites 312 sardanes llargues, moltes d'elles sense títol, un nombre important de curtes i moltes composicions corals entre les quals en destaca "Arri, Moreu", premiada en el certamen claverià del 1884 EI seu corpus, format per més de 550 peces -s'ha dit que conté dos mil temes musicals- es conserva escrit per la mà de l'autor, a l'arxiu de l'Orfeó Català La sardana que avui proposem, esperem que agradi.

"EI Cavaller Sant .Jordi" d'Enric Morera, mol escaient a la diada que s'apropa Ara que commemorem el 75é aniversari de la seva mort, hem volgut programar una obra doblement apropiada.

"Vilanovina" d'Eduard Toldrà, sardana d'una bella factura i clàssica elegància com totes les del mestre vilanovi, músic complet Violinista, compositor i director d'orquestra. Va ser qualificat com el compositor més liric.

D'Enric Casals, que fa 150 anys que va nàixer , hem programa "Montserrat en primavera. Ens podem imaginar com un bell mati a la plaça del Monestir, contemplant la verdor que caloreja les roques imponents que veiem,el suau airet que reconforta i el tebi calor del sol primaveral que et fa estar immers en una pau idil.lica, que et fa agrair el bé de Déu que ens dona la natura.


"EI rossinyol festejant" d'Adrià Esquerrà, compositor preferentment d'obres líriques i de sarsueles, fou sotsdirector de la Coral Catalunya Nova i fundà i dirigi els cors
Nova Catalònia iGerminal .Ha compost poques sardanes, però són d'una exquisida delicadesa com la que avu proposem.

"Entre amics" de Josep Viader, de qui recordem els 100 anys del sei naixement Va ser fundador i director de la Polifònica de Girona, i professor de la Normal fin a la seva jubilació Les seves sardanes són tan grates d'escoltar com agraïdes de ballar

"Figueres capital de la sardana 2017" de Mart Fontclara, estrenada l'onze de març d'enguany
guanyà el primer premi de la sardana de Ió Capitalitat Martí Fontclara és instrumentista dE fiscorn de la cobla Marinada, que avui tenim e goig de sentir

Ha passat l’estiu, i hem de reprendre les activitats sardanistes. I ens hem trobat amb les eleccions autonòmiques, amb un bon resultat però no prou rotund per les aspiracions independentistes. Esperem que els polítics facin bé la seva feina, sense menysprear als que pensen diferent de nosaltres. Que cada poble pugui desenvolupar-se de manera pacífica i responsable.
També ens ha arribat la trista notícia de la mort del mestre Manuel Oltra (A.C.S.) i en recordança i homenatge seu, hem programat la seva sardana “Montjoliu”.
“El racó de la pau” de Xavier Boliart i Ponsa, autor de música diversa, de cambra i simfònica. Catedràtic del Conservatori de Música, de Barcelona, composà el tríptic “Aquarel·les Barcelonines que guanyà el Premi Ciutat de Barcelona, el 1975. El formen tres sardanes: “La Dama del paraigües”, “Davant la Catedral” i la “Font de Canaletes”. La que avui programem fou premiada a la ciutat d’Igualada l’any 1982.
“La font de l’oreneta” de Rogeli Suriol, músic barceloní, que estudià harmonia i composició amb Adrià Esquerrà, deixeble d’Enric Morera, dirigí i fundà la coral Avant Joventut i també fou director de la coral de la Cooperativa de Teixidors a Mà de Gràcia. Composà diverses sardanes, moltes de premiades. La que us oferim avui es una bona mostra del treball ben fet.

“El meu barco” d’Enric Morera, que enguany commemorem el 150è aniversari del seu traspàs. Aquesta sardana fou estrenada a Sant Feliu de Guixols el 9 de juny del 1929, en un dels “Viatges Blaus” en vaixell, que realitzà l’agència de viatges d’un soci del Foment els anys 1927, 1928 i 1929, des de l’Empordà, bressol de la sardana fins a Tarragona, territori d’expansió sardanista. L’autor impregnà el geni de la seva musicalitat i el caràcter de la seva catalanitat en aquesta bella i enèrgica sardana.
“Montjoliu” de Manuel Oltra i Ferrer, un gran músic que traspassà el passar 26 de setembre. Fou catedràtic d’harmonia, contrapunt, fuga, i formes musicals del Conservatori Superior de Música, de Barcelona. Ha escrit una gran varietat de música, de tots els gèneres i autor d’una trentena de sardanes.
“El despertar dels ocells” de Narcís Costa, és una composició de les primerenques, però ja té un gran valor musical. Narcís Costa tocava el tible al costat del seu pare, també music de cobla. Va ser mobilitzat en la guerra, i en acabar el conflicte s’exilià a Mèxic on continua amb la seva activitat musical, component molta obra simfònica i sardanes. Retornà a Catalunya el 1982 i traspassà el 1990.
“Mediterrània” de Francesc Civil, excel·lent músic i historiador. Composà molta música religiosa, autor de moltes “sardanes especials” que inclogué en les seves obres simfòniques. La d’avui és de l’any 1965.
“L’aplec del Vinyet” d’Antoni Català, autor de molta música, religiosa, simfònica, de cambra, teatral, cinematogràfica, folklòrica i sardanes. Un músic complet.
En “La sardana de carrer” Enric Casals, volgué fer una sardana popular, de les que es ballen a les places i als carrers, que sigui alegre i que es puntegi amb plaer.
“Amics genisencs”, del nostre estimat Joaquim Serra, fou dedicada al músics de la cobla Genisenca. El mestre Serra, passà moltes temporades a Castellterçol per motius de salut i la Cobla Genissenca, de Taradell, ciutat veïna, hi actuava sovint en ballades, i feu coneixença amb l’admirat mestre, i aquest els dedicà aquesta inspirada sardana.
PROGRAMA

El racó de la pau La font de l’oreneta Amics genisencs El meu barco Montjoliu El despertar dels ocells L’aplec del Vinyet Mediterrània Sardana de carrer

Xavier Boliart Rogeli Suriol Joaquim Serra Enric Morera Manuel Oltra Narcís Costa Antoni Català Francesc Civil Enric Casals

COBLA MEDITERRÈNEA

Dissabte, 26 d'octubre del 2013. Plaça Carles Pi i Sunyer - Portal de l'Àngel, Barcelona.
a les 12 del migdia

AUDICIÓ DE SARDANES - COBLA MARINADA

PROGRMA

* De concert - ** Per ballar (de set tirades)

Començarem l'audició amb una bella composició musical del gran mestre Toldrà, “Cantallops”. Petit poblet tranquil de l’Alt Empordà, on els mestre passava els estius amb la seva família, i que els bons records l’induiren a compondre aquesta obra.

Seguirà“Le verge vella” de Ramon Serrat. Aquesta composició evoca no la Mare de Déu, o una imatge que pugui haver-hi en una església o en una capelleta al mig del bosc; sinó una dona de Sant Joan de les Abadesses, persona que imaginem menudeta, de certa edat, que no se li coneixien amors; amable, inquieta com l’argent viu, mig tafanera i prou coneguda al poble perquè el mestre Serrat li dediqués aquesta sardana.

Continuarem amb “De bon matí” del mestre Pep Ventura, intimista, senzilla, amb regust de terra empordanesa, molt antiga, un bell cant al sentiment i a la catalanitat.
Del mestre Cassià Casademont, que enguany commemorem el cinquantè aniversari del seu traspàs, programem “La cancó del taper”, premiada l’any 1901 al Concurs de l’Escut Emporità de La Bisbal.

“La font de l’Albera” d’Enric Morera, inclosa dins l’obra teatral del mateix nom, amb lletra del poeta rossellonés Josep Sebastià Pons,. estrenada a Ceret el 1922. La sardana té prou entitat per ser interpretada fora del context musical al que pertany.

“Cara i creu”, és una de les obres primerenques del compositor Conrad Saló, que fou director de la Principal de la Bisbal des del 1935, a la qual donà un caràcter singular en les seves interpretacions i sonoritats. Hi estigué vinculat fins la seva mort, ocorreguda el 1981.

Josep Vicens “Xaxu”, fou un dels autors més populars del seu temps, i avui encara és força interpretat. Les seves sardanes tenen un regust de la terra, dels temps passats on tot era més planer, senzill i tranquil. Avui programem “Carícies”, sardana prou coneguda, però que mai ens cansem de sentir.

Acabarem l’audició amb “La festa del barri”, primera sardana composta pel mestre Àngel Blanch Reynalt, de la nissaga dels Blanch de Castelló d’Empúries, germà del gran Josep, i pare de l’actual president del Foment.
Octubre 2013

* Exhibició de la COLLA LAIETANS

En el primer acte que organitzem enguany, en vigílies del 92è. aniversari de la primera ballada del Foment (serà el proper dia 23, diada de sant Jordi, Patró de Catalunya) ens abelleix oferir una audició en la que predominen les referències a la bella i gentil, però inestable estació climàtica en què ens trobem.

L'entitat, al llarg de la seva història ho ha fet diverses vegades perquè hi ha nombroses, i molt destacades sardanes amb aquesta dedicació; i perquè és interessant sentir com han plasmat, diversos autors, les seves creacions amb una idèntica font d'inspiració, la primavera.

Obrim l'audició amb la primera "Primavera". Aquesta sardana del mestre Francesc Pujol, com totes les d'aquest molt important músic, rarament són revisades a l'hora de confeccionar programacions; i no serà que les seves no siguin pàgines d'una suggestiva musicalitat, però sembla que a l'època que som, això no sigui prou perquè figurin en llocs destacats les músiques de qui fou director de l'"Orfeó Català", en els moments més tètrics de la postguerra.

Avançant-nos a la celebració de la festivitat de la Patrona de Catalunya, honorem aquesta diada, programant "Rosa d'Abril", sardana intimista, de veneració, i com tota l'obra musical de l'autor, d'una remarcable exquisidesa. El proppassat mes de març ha fet 25 anys que el mestre Rafael Ferrer ens va deixar, i en record seu hem seleccionat aquesta sardana.

La "Primavera", l'endreça d'Antoni Botey a l'estació, que sentirem avui, és, segurament, la que gaudeix d'una certa aparició en els programes, i no és debades, car l'obra conté els atractius per satisfer qui balla o qui, simplement, en té prou amb l'audició de bella música, facetes, aquestes, presents en tota l'obra de Botey.

"Cançó de primavera", sardana de Pere Mercader, compositor escalenc -com l'avi Xaxu- i com aquest, les seves sardanes encara avui gaudeixen d'una remarcable popularitat; perquè les seves músiques, sempre fresques i ben
"Catalunya aimada". Les estupendes sardanes del malaguanyat Narcís Paulís, traspassat ara fa vint-i-cinc anys, romanen fresques en la memòria de molts sardanistes; quan, al contrari dels nostres temps, i en vida de l'autor, les seves composicions sovintejaven qualque selecta programació. La sardana que hem escollit pertany a les que escrigué de caire patriòtic, entre d'altres: "Pàtria meva", "Dels catalans", "Retorn a la meva terra" o "Girona immortal".

"La font del Racó", sardana jovençana del bon autor i extraordinari mestre flabiolaire, en Jordi León, fou una de les primeres obres que li han estat premiades. Obtingué el "Premi Popular Ramon Serrat", a Terrassa, quan l'autor tenia 35 anys, casualment la mateixa edat que tenia el seu mestre, Narcís Paulís, quan estrenà "Catalunya aimada".

La "Primavera", de Juli Garreta, pertany a l'època anterior de la definitiva evolució de l'autor que donà les grans, "Nydia", "Isabel", "Pastoral". La d'avui és una sardana amb un fàcil desenvolupament musical, a la manera de "Dalt les Gavarres", "La rosada" o la pòstuma "La llar".

"Primavera gentil", com totes les sardanes d'Antoni Català, massa negligides, té un alt nivell musical vestit amb una inconfusible personalitat, i una bellesa remarcable. Per això, la seva trentena llarga de títols, ocupa un lloc preeminent en el nostre particular patrimoni musical.

"Cant a l'Escala". El prolífic mestre Lluís Albert, al mes de juny farà 90 anys, i aquesta efemèride mereix ser posada en solfa. Per aital motiu hem fet un lloc en la nostra programació d'avui a aquest cant al·legòric a la seva vila d'adopció. La sardana inicialment fou concebuda per ser cantada amb lletra del mateix autor. La versió instrumental fou estrenada un mes més tard.

CONCERT DE NADAL - SALA CALASSANÇ - SANT QUINTÍ, 19 BARCELONA.

15 de desembre de 2012. a dos quarts de set de la tarda

Tot i les dificultats actuals, el Foment de la Sardana, de Barcelona, no podia deixar d'oferir enguany el tradicional concert de Nadal, als seus socis i a tots els amics i seguidors de les activitats que organitza l'entitat. Amb la incorporació de tres sardanes proposades pel Foment, la Cobla Sant Jordi ha completat un programa d'una magnífica tria.

EI concert comença amb música d'or, com és notori; la bellíssima "Pastoral", és un dels cimalls de la producció de l'autor guixolenc, una de les gemmes més rutilants de la diadema de qué esconforma l'escriptura per a cobla, amb
compassos de gran complexitat per al tenorista intèrpret. Sempre li és un repte acarar aquest pentagrama.

"Remembrança", ens delectarà seguidament. És una altra enlluernadora perla d'aquella diadema musical. Joaquim Serra, dedicant-la a Ignasi Iglésias, en ocasió de la seva mort, hi va plasmar un dels cants de tenora, més colpidors dels que s'han escrit per a cobla.

Enguany és el centenari de la naixença de l'insigne mestre Xavier Montsalvatge, i s'escau escoltar una de les seves valuoses aportacions per a la cobla. Ho fem amb la sardana que dedicà al genial Garreta. L'any que ara acaba es commemoren els cinquanta anys de la mort del mestre Eduard Toldrà, del qual el seu biògraf, Manuel Capdevila, en diu ser "el músic més complet que ha tingut Catalunya". De "EI Giravolt de Maig", al "Romanç de Santa Llúcia", passant per les seves magnes sardanes, tot corrobora aquesta valoració. "Coll Forcaf', n'és una mostra fefaen.

Josep Maria Ruera, és igualment una figura rellevant d'aquella beneïda generació de músics il. lustres que tan bones sardanes -i música per a cobla- ens han llegat, com ho testifica la sardana proposada avui. La segona part s'encetarà estrenant "Remor', del mestre Antoni Guinjoan, que precisament el dia del concert fa 85 anys; és de la generació esmentada abans, el més novell en entrar a la composició de sardanes, però potser també un dels més prolífics. Aquesta sardana és dedicada per l'autor als nostres consocis Ramona Ferreres i Oriol Panyella.

Amb motiu del centenari del mestre Manuel Saderra í Puigferrer, "el cantor del llac"; Marce! Sabaté li dedica la bella sardana "Tortellà 1908", que fa de tan bon escoltar, i ballar si s'escau. El mestre Marc Timon, és un dels més rellevants compositors actuals del país, i un del més discutits autors de música coblística car si
compatens jurats lloen la seva obra, el ballador de sardanes no sempre pot assimilar l'agosarat ideari musical del músic empordanès.
També és molt emotiva, en un altre sentit, més íumínic i desimbolt, "Terra de cavallers", sardana d'Enric Ortí, el formidable tenorista i compositor que acapararà l'atenció de la nostra audiència amb el destacat rol que aquest programa li ha reservat.

Clourà el concert, d'una manera brillant la sardana "L'aplec nadalenc", del mestre Joan Lluís Moraleda, un dels autors actuals que té més obra guardonada, i especialment aplaudida pels
balladors. Obra del tot escaient pel temps de Nadal que som, i el Foment de la Sardana, de Barcelona, en programar-la, us desitja
BONES FESTES DE NADAL I ANY NOU

De concert

El bosc de Can Feu (1920) Antoni Juncà

Tamariu (1930) Eduard Toldrà

Per ballar (de set tirades)

Idil·li pastoril (1927) Bartomeu Vallmajor

Catalanitat (1974) Salvador Simon

Cançó de l'enamorada (1924) Josep M. Vilà i Gandol

La nina i el gegant (1986) Manuel Oltra

Castellterçol (1929) Josep M. Tarridas

Dolç record (1946) Fèlix Martínez Comín

Centre Sant Pere Apòstol (2011) Rafael Ramírez

COBLA CIUTAT DE TERRASSA

Com cada any, pels volts de Sant Pere, programem una audició dedicada al Centre Sant Pere Apòstol, l'entitat que dóna aixopluc al Foment, juntament amb moltes altres associacions i activitats culturals. Clourem aquesta trobada anyal amb la interpretació de la sardana que el professor del Conservatori del Liceu, el mestre Rafael Ramírez, va dedicar l'any passat al Centre, en el desè aniversari de l'anella sardanista Laietans, que també hi és acollida. Aquesta composició parla per boca del Centre amb la ben trobada i descriptiva lletra escrita per Enric Turon, un dels puntals de la benemèrita entitat que avui amb complaença homenatgem.

L'audició començarà amb una sardana de les ben singulars del compositor Antoni Juncà, en els seixanta anys del seva mort; i, en memòria dels cinquanta del traspàs del mestre Eduard Toldrà, seguirà una composició seva, magnífica i inconfusible. Ambdues de concert.

Ja per ballar, de Bartomeu Vallmajó, en el centenari de la seva naixença. hem programat una composició, que des de la seva estrena, sempre ha gaudit d'una molt bona acollida.

Enguany fa deu anys que ens deixà el nostre amic i membre de la junta del Foment, el badaloní Salvador Simon, reeixit autor de bellíssimes sardanes. D'ell n'hem triat avui una de les més aconseguides del seu catàleg.

De l`únic i i excel·lent deixeble de Juli Garreta, Josep M. Vilà i Gandol, en els 75 anys del seu òbit, programem una sardana magnífica; com ho són totes les de la seva producció.
També rememorem els 20 anys del traspàs de Josep M. Tarridas, celebrat i pulcre autor, molt popular, amb sardanes de força requesta.

Enguany, el sardanisme que valora la qualitat de les partitures, celebra amb goig els 90 anys del feliçment vivent, mestre Manuel Oltra, un dels millors compositors dels que actualment enriqueixen la música per a cobla.morem els 20 anys del traspàs de Josep M. Tarridas, celebrat i pulcre autor, molt popular, amb sardanes de força requesta.

Semblantment passa amb el mestre Fèlix Martínez Comín, que el pas del temps no fa minvar la simpatia en vers la memòria d'aquest autor, ni la difusió de la seva obra, sovint present en les ballades.

I per acabar l'audició, programem la sardana Centre Sant Pere Apòstol de Rafael Ramírez, a la qual ens hem referit àmpliament al començament; i fora un goig afegit, que tots els assistents balléssim la repetició de germanor.

Ara fa dos mesos que el Foment de la Sardana, de Barcelona, donà per acabat el cicle commemoratiu del 90è aniversari de la seva fundació. Això vol dir que hem encetat el camí del centenari de l'entitat, dedicada eminentment i integrament a la divulgació i l'enaltiment de la sardana.

Aquesta entitat degana ha acomplert la norantena sense rebre encara cap dels reconeixements públics que la seva llarga vida mereixeria.

Tanmateix, el Foment de la Sardana, de Barcelona, manté ferma l'esperança que no trigarà a arribar-li la reconeixença per la seva extraordinària dedicació a la dansa nacional de Catalunya

SUSPENSIÓ APLEC DE SARDANES

El Foment de la Sardana, de Barcelona, lamenta haver d'informar que en no haver rebut prou suport econòmic, es veu en la necessitat de suspendre les celebracions de l'aplec anunciat per cloure la celebració del 90è aniversari de l'entitat.

Es d'agrair la disponibilitat que han tingut les cobles Bellpuig Cobla, Ciutat de Terrassa i Maricel, durant tot el temps de gestió per poder celebrar aquesta activitat, finalment no reeixida.
Per acabar, volem expressar la Nostra voluntat de fer realitat, en una data no massa llunyana, aquest aplec al peu de las Quatre Columnes de Puig i Cadafalch, a Montjuïc, com havíem previst.

Barcelona, març del 2012

BALLADA DE SARDANES 21 D'ABRIL DE 2012
Plaça Carles Pi i Sunyer - Portal de l'Àngel - Barcelona. 12 del migdia.
COBLA SANT JORDI-CIUTAT DE BARCELONA.

Amb la present audició/ballada de sardanes el Foment, clou el cicle commemoratiu "90è. Aniversari del Foment de la Sardana, de Barcelona". Aquesta cloenda havíem previst celebrar-la amb un espectacular aplec en un
indret emblemàtic, però en no haver pogut aconseguir els recursos esperats no hem pogut fer-ho realitat. Tanmateix l'acte que presentem avui no serà menys remarcable que el previst: Hem programat una selecció de sardanes esplèndides i molt sentides les dedicacions efemèriques que retem a uns autors que han dedicat el millor de la seva obra a la nostra dansa nacional.
En escaure's enguany, el centenari del naixement del mestre Xavier Montsalvatge, ho festegem amb la seva "Puigsacalm", sardana primerenca en el seu òpus creatiu. L'autor gironí escrigué poca obra per a cobla però en ella ja palesa el mestratge musical que si li reconeix arreu del món.
Igualment aquest any es commemoren els 50 anys del traspàs de Ricard Lamote, un altre il'lustre compositor que sols escrigué set sardanes, però són set joies musicals que podem catalogar com de les millors del nostre tresor sardanístic, La que presentem avui conté un dels cants de tenora més frapants de tots el que s'han escrit per aquest instrument tan nostrat.
EI dia 9 del passat mes de març ens deixà el destacat autor de força populars sardanes, Agustí Cohí i Grau, obres que gaudiren de molt bona acollida per part del sardanisme, en el darrer terç de la passada centúria, EI mestre també ocupa un lloc preeminent en
l'arranjament de ballets, peces que són de permanent referència per a tots els esbarts del paísTot seguit passem a celebrar els 90 anys de lgran compositor i professor Manuel Oltra.
És autor de molt notables pàgines musicals de
diversos gèneres I, naturalment de sardanes.

En el camp coblístic hi destaca d'una forma brillant
pel seu extraordinari "Concert per a piano i
cobla", la primera partitura que hom ha escrit amb
aquest format.
Una altra joiosa celebració la fem pels 75 anys
que també enguany, acompleix Antoni Ros i
Marbà, aplaudit, director d'orquestra, titular d'
importants formacions simfòniques d'arreu. En el
nostre món sardanístic el mestre, iniciat de la mà
d'Eduard Toldrà i Joaquim Serra, dirigí els
enyorats Esbart Verdaguer i la Cobla Barcelona i, igualment, li devem poques però meritòries partitures.
Tancat el capítol dels reconeixements
onomàstics, toca l'esment als autors que
completen la nostra programació. En primer lloc
ho fem amb Joan Druguet, al contrabaix de la
cobla actuant. Direm que les seves sardanes,
omnipresents en força ballades, també han estat
guardonades en algun dels concursos on ha
participat..
Altre destacat professor de la Sant Jordi, n'és el
primer tible Marc Timon, del qual oferim una de
les sardanes -més cordials que acadèmiques
que ha escrit i que ja esgarrapà un accèssit en
un concurs de Cunit.
EI compositor i director Josep Cassú, té un
repertori sardanístic força interessant i aplaudit per un ampli sector del sardanista actiu. La
sardana que oferim avui fou la ritual estrena en
els aplecs de Santa Perpètua de Mogoda; en
aquest cas, evidentment, el mestre obtingué
l'honor l'any 2005.
Acabarem ballant
de germanor els compassos
de la sardana que en els primers anys de la
nostra entitat, ens dedicà molt explícitament i
gentil, el mestre badaloní Claudi Soler.

Com ja és habitual al començar l'any, us adrecem un resum de les activitats del Foment duran l'any 2011 que acabem de deixar.
EI 26 de febrer, a la plaça Carles Pi i Sunyer, audició-ballada de sardanes amb la Cobla Marinada, amb la qual s'enceten les celebracions del norantè aniversari del Foment de la Sardana, de Barcelona. En aquesta audició s'interpretà la sardana "Mercè" del compositor Martirià Font, recentment traspassat.

A la primeria de març vam editar i distribuir amb profusió un díptic amb un resum històric de la nostra entitat per divulgar-ne el coneixement general en l'avinentesa de l'aniversari que celebrem.

EI 28 de març, i al mateix indret que l'anterior vam tenir una altra audició amb la Cobla Maricel. Aquesta activitat havia estat programada inicialment pel 20 de novembre de anterior 2010 i fou suspesa per causa de la pluja.

EI diumenge 10 d'abril se celebra el concert commemoratiu del norantè aniversari de la fundació del Foment (1921-2011). A la Sala Calassanç, la cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, a la primera part interpretà el programa de la nostra primera audició, aquell 1921 per sant Jordi; amb una variació per no haver pogut aconseguir la partitura de la sardana "Rondalles d'un pastor" de Benet Morató, fou substituïda per "EI petit Oriol" de Josep Prenafeta, mort feia just una sema na .A la segona part, s'interpretà integrament el programa del nostre primer concert de l'any fundacional.

EI dia 18 de juny, a la plaça habitual, se celebrà a càrrec de la Cobla Mediterrània, la ballada que cada any, pels volts de Sant Pere dediquem al Centre San Pere Apòstol, l'entitat més que centenària, que tan generosament ens acull al seu estatge.

EI dia 8 d'octubre, ballada, per la cobla Marinada, també a la plaça Carles Pi i Sunyer, on s'interpretaren sardanes estrenades en els "Viatges Blaus", concretament en la memorable excursió a Sant Feliu de Guíxols, el 28 de juliol del 1929.

EI 12 de novembre, sempre a la "nostra plaça" audició per La Principal del Llobregat amb una programació de sardanes de les dedicades al Foment, que també les estrenà.
EI concert tradicional de Nadal, se celebrà 1'11 de desembre a la sala Calassanç, amb la cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, conduïda pel seu director titular Tomàs Grau. Com en l'audició del mes anterior, el programa era fet, essencialment, de sardanes de grans compositors, dedicades i estrenades pel Foment de la Sardana, de Barcelona. L'acte es clogué amb una sorpresa a la programació: "La nit de Nadal", sardana de Benet Morató.

Per acabar l'any, el dia 20 de desembre es feu la presentació del llibre "Apèndix al Diccionari de Cobles", de Jordi Puerto, el "nostre" cronista social. La presentació anà a càrrec de Jesús Ventura i Barnet, director de Músics per la Cobla i president de l'Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona.

Com ja sabeu, durant l'any passat hem fet la recollida de signatures per demanar al Govern de Catalunya l'atorgament del guardó de la "Creu de Sant Jordi" a la nostra entitat. Aquesta acció, mercès a la dedicació de molts dels nostres socis, sòcies i simpatitzants, va aconseguir gairebé 900 signatures de suport, entre ies quals de personalitats destacades de les institucions polítiques, de la cultura i socials del nostre país, EI 14 de novembre, vam presentar tota la documentació al registre del Departament de Cultura, com és preceptiu, i el dia 18 n'hem rebut l'acusament de recepció en el qual ens diu també que la nostra candidatura serà tinguda en compte en les deliberacions prèvies a la decisió del govern. Per tot plegat tenim moltes esperances en que aquesta tramitació sigui favorable a la nostra sol'licitud.

Del concert commemoratiu de l'abril, n'hem fet un CD i us fem tramesa adjunta en agraïment a la vostra fidelitat i entusiasme.

En acabar aquesta informació us volem expressar el desig de la junta directiva perquè l'any que encetem us dugui salut i benestar.

És amb plena satisfacció que a la ballada d'avui puguem audicionar les cinc sardanes, -datades el 1929-, que, juntament amb "Galania", de Vilà i Gandol i "Blavor marina" de Josep M. Soler (interpretades en l'anterior ballada), completen el grup de set sardanes que ens escrigueren els seus respectius autors per ser estrenades en el decurs dels actes que conformaren l'Excursió Marítima a Sant Feliu de Guíxols, organitzada pel nostre Foment el diumenge 28 de juliol de 1929. Per rememorar aquella efemèride el nostre desig era el programar en un sol acte totes les sardanes al·ludides i, en no ser possible fer-ho d'una tongada, avui sí que podrem completar el primigeni projecte. Més endavant en l'apartat "De la història del Foment" , són referenciades les sardanes que fins ara han motivar aquest comentari.

Obrirem el programa amb la densa, musicalment molt elaborada i magnífica sardana "325 belles llunes rutilants", que la gironina Concepció Ramió, directora que ha encimbellat notòriament la Bellpuig Cobla, dedicà a aquesta formació musical amb motiu del seu 25è. aniversari. (325 són les fases de lluna plena en un cicle de 25 anys").

Poc podem afegir del periple històric i de l'obra del celebrat mestre Borgunyó, que no sigui conegut pel sardanista actiu: el que no es limita a anar a ballar i prou; ans al contrari, s'interessa per tot el què concerneix al moviment sardanista; naturalment en primer lloc, els músics que ens han deixat el mai prou lloat patrimoni de la seva obra per a cobla. I el mestre Borgunyó és un dels que hi ocupa un lloc preeminent. La sardana "La cova del drac" que s'interpreta avui, és una de les millors del compositor sabadellenc.

Ultra les sardanes a les quals primordialment dediquem aquest acte, la ballada es completa, i s'acaba, respectivament, amb la magnífica "Peralada", que el mestre Josep Serra dedicà a la seva vila comtal i "L'aplec de Palafrugell", del qui fou distingit per en Pau Casals com "príncep de la tenora", l'enyorat mestre i excel·lent compositor Ricard Viladesau.

Iniciem l'esplet de sardanes estrenades en l'esmentada excursió a Sant Feliu de Guíxols, algunes totalment desconegudes avui, amb "Montigalà", sardana òbviament dedicada al popular, i segurament en aquell temps idíl·lic barri badaloní. Dues dades curioses sobre el mestre Zamacois; el destacat pedagog i compositor nasqué a Santiago de Xile, essent autor també de celebèrrims cuplets catalans. "Del fons del mar al cel", és una de les força aconseguides sardanes del mestre Juanola. Ha estat una veritable troballa i una sort, que les solfes d'aquesta sardana hagin reaparegut justament fa molts pocs dies. De "Mentre llisca la nau", del saragossà mestre Marià Mayral, -autor d'alguna altra notable i premiada sardana- podem dir-ne que el dia de l'estrena, segons consta a "La Sardana", fou acollida amb evidents mostres de complaença.

Dels compositors de la present tria d'obres estrenades aquell 1929, escoltarem "Salts i camades" d'Emili Saló, un autor encara molt divulgat i popular, i "Barcarola", una sardana del guixolenc mestre Josep Gravalosa; que, juntament amb l'obra de Saló, també se segueix programant en ballades o en concerts.

Els extractes de la història del Foment que precedeixen, es corresponen, essencialment, amb els articles publicats al portaveu de l'entitat, "La Sardana", contemporanis als temps glossats.

Tot escrivint els comentaris precedents, se'ns acut aquesta reflexió: "Avui, que en el món sardanista tants músics nascuts a Catalunya es dediquen a compondre obres irreconeixibles com a sardana; cal valorar especialment aquells compositors que, no sent oriünds de la nostra terra, en tot temps, ens han llegat notables pàgines d'aquesta música genuïnament catalana.

COBLA MARINADA

Dissabte, 8 d'octubre del 2011

Plaça Carles Pi i Sunyer
(Portal de l'Àngel)

Avui ens plau presentar en un sol acte, la primera ballada de sardanes organitzada pel Foment de la Sardana, de Barcelona, el 23 d'abril del llunyà 1921 -aquesta, ara, en forma concertant- i el primer concert de sardanes que s'organitzà, un any més tard amb motiu del primer aniversari de l'entitat.
La primera part del concert que els oferim, es correspon amb la primera ballada que celebràrem, amb la Cobla La Principal de Peralada, que estrenà "La deixa flaires", mentre que en la segona
part, les sardanes són les mateixes que figuraren, un any més tard, en el Festival del Primer Aniversari, al CADCI, amb les cobles Barcino i L'Antiga Pep, de Figueres.
Òbviament, si avui oirem sardanes que foren interpretades entre 90 i 89 anys endarrere, vol dir
què, aquestes, a la seva respectable longevitat,
moltes, atresoren prou qualitat, per haver esdevingut sardanes de referència en el nostre patrimoni musical, tant, com emblemàtiques per a la nostra sensibilitat emotiva.
Pel seu interès documental publiquem el detall del festival al.ludit més amunt. A les primeres 6 sardanes del concert, en una segona part, el poeta
Ventura i Gasol, ja llavors, va dissertar sobre "La Dansa Nacional de Catalunya". Tot seguit el "Cor Catalunya Nova", interpretà les sardanes "La primavera" i "La Dansa", del seu director el mestre Cassià Cassademont, i les cançons "L'arbre fruiter" i "Els tres tambors", d'Enric Morera, En una tercera part l'Esbart Català de Dansaires, dansà el "Ball dels cascavells", de Sant Mateu, el "Ball
cerdà", de Vic, "L'eixida", de Tàrrega, "L'indiot", del Pallars", "Les Danses", de Vilanova, i "La Dansa de Castellterçol".
EI festival es clogué brillantment amb una ballada
de sardanes, al mateix indret, composta per "Camprodon", de Joan Manén, "Flaires de muntanya" de Claudi Soler, "Les noies de Prats de Molló", d'Antoni Juncà, "EI saltiró de la cardina", de Vicenç Bou, finalitzant les dues cobles amb "Sota el cel de Catalunya", de Simó Gratacós.

Així doncs, la d'avui és la segona vegada que proposem, mantenint-lo intacte, el programa previst per ara fa quatre mesos. Aquell entrebanc haurà propiciat que avui, la Cobla Maricel faci la presentació de la seva nova formació -de la qual el mestre Jordi Paulí n'ha assumit la direcció- que farà sonar a Barcelona la música encomanada de fa temps.
Haurà estat el benefici al contratemps de l'esmentada suspensió.

Malgrat haver passat l'aniversari, motivació que ens portà a incloure la segona sardana escrita pel popular autor Vicenç Bou, la mantenim atenent la renovada petició d'uns socis de l'entitat.

De la resta del cartell fem notar que aquesta vegada, la primícia de la primera audició a la nostra ciutat, de la sardana "Sitges, Palau Maricel", del mestre Jordi León, l'hem de concernir sols en referència a la nostra entitat. Així mateix, "Garbet", feliçment fou programada a Barcelona el desembre passat. Nosaltres ho fem avui. Els aimants de les bones sardanes ?en definitiva, de la bona música? n'haurem sortit guanyant.

Finalment ens permetem recordar que "La festa del barri", és la primera sardana que escrigué el mestre Àngel Blanch.

La primera seu de l'aleshores novella entitat, fou al mateix casalici on, 60 anys abans, havia nascut l'eximi poeta Joan Maragall, fet que es commemorà el proppassat any 2010.

El primer acte organitzat pel Foment, fou una ballada que tingué lloc el dia 23 d'abril, de 1921, Diada de Sant Jordi, patró de Catalunya, a la plaça Sant Jaume, i tinguè cura de l'audició la mítica Cobla La Principal de Peralada que interpretà la següent programació:
"Rondalla d'un pastor", de Benet Morató;
"La sardana de les monges", d'Enric Morera;
"La deixa flaires", estrena, de Josep Blanch Reynalt; "La Santa Espina" i "Les fulles seques" ambdues d'Enric Morera, finalitzant la històrica audició amb "Jovenívola" de Sebastià Gratacòs.

Aquesta ballada és la que fou ajornada el passat mes de setembre per la pluja. Avui l'hem redefinida per acoblar-la al programa de la ballada, ja prevista, per cloure enguany la commemoració pel Foment dels cent cinquanta anys de la naixença i els cent de la mort del poeta Joan Maragall.

En les celebracions de l'"Any Maragall", cal homenatjar el gran poeta per ser l'inspirador amb la seva poesia de tantes grans sardanes. Maragall és l'autor de "La sardana", els més famosos versos que s'han escrit lloant la nostra dansa nacional, i de les lletres de les immortals "L'Empordà", que musicà l'insigne mestre Morera, i "Per tu ploro", del precursor i providencial Pep Ventura, sardana que clourà aquesta audició. I encara, "Ginesta flairosa", una de les belles poesies de Maragall en la que Francesc Juanola s'inspirà -com consta a les particel·les- per crear l'obra que va dedicar al destacat sardanista Jaume Vilalta, antic membre de la junta directiva de la nostra entitat.Com ens és d'habitud, el de commemorar dates significatives en l'historial dels nostres més rellevants compositors, en la ballada d'avui homenatgem el mestre Sancho Marraco en els 50 anys de la seva mort. Ho fem donant, a ben segur, la primera audició de la seva darrera sardana, la qual fou estrenada pòstumament l'any passat -als 40 anys de la seva composició- a Mataró, en les celebracions del pubillatge de la capital maresmenca. De la vintena de notables sardanes d'aquest autor, en destaca la brillant, i cara de sentir, "Narcisa", per a dues cobles. Igualment, als 10 anys de la mort del gran filòleg Ramon Aramon, secretari general que fou de l'IEC, li retrem una recordança, oferint una de les vuit úniques sardanes que escrigué, en la seva joventut, quan fou un actiu dinamitzador de la nostra cultura tradicional, col· laborant amb prestigiosos orfeons i esbarts d'aquells reculats temps
Complimentats els homenatges, en la resta de la ballada rescatem dues composicions que, com aquella "Narcisa", rarament són reposades. Una és "Memorial", d'un altre destacat sardanista que també col·laborà en les tasques directives del Foment, el mestre badaloní Salvador Simon. I l'altra és '"Abril", sardana que recuperem del mestre Josep Marimon, autor amb un bon feix de composicions que romanen a l'espera que siguin programades les seves segures virtuts.
L'altra remarca a fer, ho és l'estrena de la sardana del prolífer mestre Antoni Guinjoan, que dedica l'obra al periodista i notable historiador del sardanisme, l'amic Jordi Puerto, el primer que ha escrit un volum narrant la dilatada vida i singular trajectòria de la nostra entitat -nonagenària el propvinent 2011-, i que al seu important llibre "Diccionari de Cobles", li calia que algú, merescudament, l'hi posés música, com ho ha fet el mestre Guinjoan.
Completen la ballada, una de les immarcescibles obres del mestre Tarridas i una composició de l' excel·lent tenorista de la cobla actuant, el mestre Joan Vilajoliu, es programen sengles sardanes d'aquests notables compositors .

Aquest concert, amb la conferència del professor Jaume Radigales i una ballada de plaça, completa els actes que el Foment de la Sardana, de Barcelona, adherit a les celebracions de l' "Any Maragall", ha organitzat per commemorar els 150 anys de la naixença i 100 del traspàs del nostre insigne poeta, Joan Maragall i Gorina.
Així, el nostre tradicional concert de Nadal, enguany, ha estat confeccionat majoritàriament, amb obres inspirades directament en els poemes de Maragall, "Lalfabrega", "Laplec de Sant Ferriol", "La Fageda d'en Jordà"-que Toldrà dedicà a l'esposa de Maragall, Clara Noble- "Ginesta flairosa" i "La vaca cega".
Altres dues de les composicions programades tenen la lletra, o poesia, escrites per Maragall. Una, "Per tu ploro", sardana que devia commoure tant Maragall, que a una trentena d'anys d'haver estat estrenada, i d'haver mort l'Avi Pep, el poeta revestí la composició amb la lletra que ha esdevingut tan popular. Laltra és la, igualment celebérrima "LEmpordà", poesia que, en aquest cas, fou enriquida amb la música que el mestre Morera l'hi composà, treballant-la acordat amb Joan Maragall. Aquesta impactant i simbòlica sardana, recentment ha estat adoptada com a himne oficial de les belles comarques empordaneses.
La sardana "A, Joan Maragall", que el mestre Marimón dedicà a la colla sardanista "Joan Maragall", estrenada el 1948, no és forasenyat relacionar-la, explicitament, amb el gran escriptor que homenatgem; i en el cas de la glossa "El comte Arnau", del mestre Sancho Marraco -del qual enguany, es commemora el cinquantenari del seu traspàs-la relació rau en què poeta i músic s'inspiraren ambdós en la cançó popular ripollesa de, sembla, el segle XVI. El poeta creant el poema, a partir de desenvolupar la pròpia lletra de la tradi<lional balada, i ,el músic glossant implícitament la melodia de la tradicional cançó.

Programa

De Concert

Homenatge a Garreta.- Agustí Borgunyó
Íntima.- Antoni Català

Per ballar, de 7 tirades

La festa del barri.- Àngel Blanch
Cants de maig.- Vicenç Bou
Les nenes de Ripoll.- Josep Serra
Maria Teresa.- Josep M. Bernat
Garbet.- Narcís Paulís
Pau per Bòsnia.- Jordi Paulí
Sitges, Palau Maricel.- Jordi León

Aquesta segona actuació de la Cobla Maricel per al Foment de la Sardana, s’escau quan fa molt poc que l’activíssim músic Jordi Paulí ha assumit la direcció del grup sitgetà. Invitat per la nostra entitat, a incloure una de les seves composicions, el flamant director ha escollit la seva exitosa "Pau per Bòsnia". El Foment, acordat amb el mestre Paulí, ha preparat el present cartell. Es programa la segona sardana que escrigué el popular autor torroellenc Vicenç Bou, en consideració al 125è. aniversari del seu naixement. De la tria que hem fet, també cal destacar la primera audició de la sardana "Sitges, Palau Maricel", estrenada el passat mes d'agost a la Blanca Subur, composició del també polivalent mestre Jordi León, el qual ha estat assessorant la Cobla Maricel fins deixar la tasca en mans del mestre Paulí De la ballada, ressaltem, "La festa del barri", primera sardana que compongué el mestre Àngel Blanch, l'obra del qual no és massa extensa, però prou meritòria per no èsser tan ignorada. Tal vegada, eclipsada per la fecunda i brillant producció del seu germà, Josep. La resta d'obres que completen l'audició són prou conegudes, llevat, potser, de "Garbet“. Conegudes i estimades, doncs, pels sardanistes que ens acompanyen, i no insistirem en les seves excel·lències. NOVEMBRE 2010

BALLADA A LA PLAÇA PI I SUNYER, 16 D'OCTUBRE DE 2010

Després que la pluja ens fes suspendre la ballada del 18 de setembre, que hem passat al 16 d'octubre, esperem que avui el bon temps ens permeti retrobar-nos amb els sardanistes que ens distingeixen habitualment amb la seva presència. A tal fi i com sempre, el Foment de la Sardana, ha confeccionat una programació en la qual sonaran sardanes de èpoques força diverses -des de l'any 1922, de la sardana de Morera, fins a la més recent, del mestre Moraleda- com diverses són les estètiques de les composicions proposades

EL PROGRAMA
EI Port de la Selva, és una de les primeres sardanes del mestre Brotons. Concebuda l'any 1975, fou revisada el 2008, any en que n'estrenàrem la revisió,
Seguirem amb una de les superbes obres del gran Enric Casals. La sardana que hem escollit avui, té la singularitat de haver tingut dos noms. Succei que Casals, havia promès a l'eximi Juli Garreta, que tan admirava, la composició d'una sardana que li dedicaria, però la inesperada mort de Garreta s'esdevingué sense que el mestre barceloní hagués composat l'obra. Aleshores, Casals, optà per rebatejar la seva més recent sardana, "Setembre", (estrenada a les darreries de 1924 i que, de bell antuvi, havia dedicat al nostre Foment, en oferir-la en primera audició al novembre d'aquell mateix any) restant així com figura en el programa d'avui. Emperò, posteriorment, l'autor encara subtitulà l'obra restituïnt el primigeni "Setembre", completat, ara, amb el guarisme "11 "o La música que glossa aquesta partitura, ja palesa i justifica el nom amb què fou concebuda.
Una de les sardanes rescatades avui, és una de les nou o deu magnífiques sardanes compostes per un efímer autor, el qual, donar-se a conèixer, en bona hora, i, malauradament, deixar la composició, tot fou u; ens referim a Guillem Portillo, distingit filòsof.
"Vela al vent" fou premiada en el nostre Concurs Barcino de l'Any 1953. De la seva sardana l'autor aleshores escrigué que: " Evoca el crit del patró de la barca de pesca que, navegant en alta mar, ordenà que es desplegués tot el drap a favor del vent, el que féu que la nau cavalcant sobre les ones, saltés i brinqués encabritada sobre l'aigua escumejant i gaudir del plaer de sentir-se com una au volant sobre la immensitat del mar"
En l'escaiença del cinquantenari de la desaparició de l'excel'lent compositor que fou Font Palmarola, programem la seva sardana dedicada a la nostra ciutat, i que no pogué sonar en la ballada ajornada el mes passat. De Font Palmarola, ultra la que toquem avui, destaquen les sardanes "Lluïsa", "Mallorca", "Els gegants del Pi". i "Les gorges de Núria", que al 1929 dedicà a la nostra entitat.
Continuarem amb "La Font del Llor", de la que Morera escrigué: "És el record, un xic llunyà, d'una festa catalaníssima que em dedicaren uns bons amics de Sabadell. És la descripció d'aquell paisatge fort i de viva emoció que sempre sento quan em trobo entre boscos i muntanyes. Aleshores és quan el meu cervell comença a donar voltes i més voles i m'esbravo escrivint una sardana. Aquesta és nascuda així.
Del company de junta de l'entitat, el montblanquí Jaume Tost, programem la seva "Joiós Montblanc"; i, de
l'activíssim mestre Joan Lluís Moraleda, sentirem la sardana que dedícà a la seva mare.
Acabarem la ballada amb la sardana de l'ecxcel-lent tenorista de la cobla actuant, Enric Ortí, que també dedicà a la seva mare.

El dia 24 de novembre de 2010 conferència pel musicòleg Jaume Radigales.

La commemoració pel Foment de l' Any Maragall, se celebrarà el 12 de desembre amb un concert a la Sala Calassanç per la cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, i amb la lectura d'obres del poeta, a cárrec del rapsode senyor Miquel Bordoy I el 18 de desembre audició de Nadal per la cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona, també a la Plaça Pi i Sunyer. a les 12 del migdia.

Jaume Tost,autor de la sardana "Joiós Montblanc"

Cobla Sant Jordi, Ciutat de Barcelona.

Del programa que el Foment de la Sardana ofereix als sardanistes , cal destacar-ne una sardana novella, dedicada a l'en- cara no prou valorat folklorista i etnògraf Joan Amades, de] què estem com- memorant el 50è. aniversari de la seva mort i que el prestigiós mestre Prenafeta, ens ha cedit per la seva estrena a Barcelona.
Altra remarca la mereix la sardana del pare Robert de la RIba, que fou un notable organista. Compositor de sardanes prou meritoses per ser programades més assíduament. Com l'anterior, esperem que mereixi el sincer aplaudiment dels assistents.
Les excel'lències de la resta de sardanes que completen l'audició, són prou "conegudes del sardanista actiu, perquè ens estalviem el fer-ne cap comentari, cosa què no exclourà, una vegada més, la bona acollida.

En esclatar l'escàndol del saqueig i la desnaturalització del Palau de la Música Catalana, confessats pels seus indignes màxims responsables, i també contra l'entitat matriu, l'Orfeó Català; amb els gravíssims danys, morals i materials, de molt difícil reparació, causats a aquests alts símbols culturals de Catalunya; el Foment de la Sardana, de Barcelona, ja es va adherirplenament al manifest de denúncia ireivindicació fet públic pelsprofessionals i entitats de l'activitat musical catalana.
EI Foment, tanmateix, no vol limitar la seva actuació a aquella declaració compartida i avui
ha organitzat aquesta audició-ballada, dedicada a aquelles institucions i als seus fundadors
i als digníssims i honestíssims directius històrics, i, especialment, dedicar-la als abnegats cantaires i llurs mestres; com una mostra de respecte i admiració pel seu fecund historial altruista en bé del nostre ideal de pàtria.
En concòrdia amb la Cobla Marinada, de Badalona, hem confeccionat un programa amb la inclusió de sardanes compostes per eminents mestres que foren cabdals en la vida de l'Orfeó Català, com Amadeu Vives, Francesc Pujol i Lluís-Maria Millet. I, en honor de l'insigne fundador de l'Orfeó Català, el mestre Lluís Millet, que no escrigué sardanes, oferim la que li dedicà el mestre Marian Mayral.
EI Foment de la Sardana seguirà fent totes les aportacions que pugui per col.laborar, des del seu lloc i amb les seves possibilitats, a la plena recuperació de l'esperit l del prestigi de la primera entitat coral catalana i els seus instruments d'actuació.

AUDICIÓ ENREGISTRAMENTS DE SARDANES PER A ORQUESTRA

Obres de Pep Ventura, Juli Garreta, Josep Serra, Enric Morera,Eduard Toldrà, Joaquim Serra, Pau Casals i Lluís Albert.

Intrpretades per l'Orquestra de Cambra de Girona i Orquestra Amics del Clàssics;
Orquestra del Festival de Torroella de Montgrí (1886) i Orquestra Nacional de Catalunya

Directors: Lluís Albert, Peter Evans i Salvador Brotons.

Presentació i comentaris a cura de l'autor de les transcripcions,
el nostre consoci

Lluís Albert i Rivas

Dimecres 27 de febrer del 2008, a les 7 del vespre, a l'Auditori del Centre Sant Pere Apòstol,
Carrer de Sant Pere més alt, 25, principal, de Barcelona. Febrer 2008

El president feu el següent parlament:

HOMENATGE AL MESTRE JOAQUIM SERRA EN EL 50è. ANIVERSARI DE LA SEVA MORT

Amb l'ofrena d'aquesta corona, mestre Joaquim Serra, El Foment de la Sardana, de Barcelona, us reitera l'admiració envers la vostra obra musical, sobretot per a cobla, siguin sardanes o composicions simfòniques, i que ha restat com un privilegiat honor de l'entitat l'haver esperonat o induït, i l'haver estrenat la majoria d'aquestes grans creacions per a la cobla, començant, joiosament, l'any 1926 amb la sardana "A Montserrat",
i acabant l'any 1957 amb el poema "Puigsoliu", aleshores, amb aflicció de que aquesta obra, esdevingués el vostre testament artístic, compendi de les postres sàvies i meravelloses músiques.
En nom del Foment, infinites gràcies mestre Joaquim Serra.

Tot seguit es resà un parenostre i es cantà el Virolai, i na Joaquima Serra agraí al Foment aquest recordatori al seu pare, a. c. s.

L'endemà, dia 17, el dia exacte del 50 anys del seu traspàs, s'oferí a la plaça Pi i Sunyer una audició de sardanes per la cobla Marinada, on hi havia de concert "Evocació" i "L'ermita vella", a per ballar "Sota el pins del Pujolet", de l'insigne mestre.

Les nostres activitats

És prou sabut que les activitats de les entitats culturals del país depenen econòmicament en
bona mesura de les subvencions que rebem de les institucions públiques i el Foment no n'és
cap excepció.
Això porta forçosament a la concentració de les activitats de l'entitat en el moment de l'any en
què es reben els ajuts. L'any passat, com el 2005, tret d'una conferència al febrer, una audició-
ballada a l'abril i un concert de música clàssica el maig, tots els altres actes, tres audicions-
ballada i un concert, se celebraren entre el 21 d'octubre i el 30 de desembre.
Tot amb tot, hem d'estar satisfets perquè l'activitat del Foment hagi pogut mantenir-se prou bé.
Tant els socis com els 'sardanistes en general, l'han valorat molt favorablement i encara, en
algun cas, entusiàsticament. Amb aquest estímul, la junta de l'entitat seguirà treballant per la
difusió i enaltiment de la música per a cobla i en especial la sardana, la nostra dansa nacional.
Les activitats del 2006, en resum, han estat, el 15 de febrer la conferència de Lluïs Albert sobre
l'obra de Caterina Albert "Solitud" en el centenari de la seva publicació, el 29 d'abril audició-
ballada al portal de l'Àngel en recordança dels mestres Millet i Saló, el 31 de maig concert de
cambra pel trio instrumental de joves valors Marigó (piano), Ramos (Clarinet) i Sànchez (flauta),
el 21 d'octubre una altra audició-ballada i el 18 de novembre també una audició-ballada amb un
record pel compositor rossellonès Max Havart mort feia poc -ambdues celebrades al Portal de
l'Àngel- el 17 de desembre el tradicional Concert de Nadal al Petit Palau de la Música,
col.laborant amb l'Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona, i el dia 30, encara una audició
ballada, sempre al mateix indret.
Enguany s'escau el centenari de la naixença i el cinquantenari del traspàs del nostre eximi
compositor Joaquim Serra i Corominas (1907-1957), l'obra musical del qual se situa, sens dubte
de cap mena, al nivell de màxima excel.lència dels nostres millors autors contemporanis i el
Foment, com cal, té en projecte la conmemoració d'aquesta efemèride.D'aquesta iniciativa i de
totes les altres que anem programant durant l'any us en tindrem oportunament informats.
Només ens resta dir que el mes de febrer vinent posarem en circulació els rebuts de les quotes
dels socis d'aquest 2007 les quals, de moment, es mantenen amb mateix import que el 2006,
però voldríem remarcar la conveniència d'incrementar el nombre de socis i que els actuals
fessin per manera d'aconseguir-ne un o més de nous i si no poden fer això que mirin
d'augmentar-se voluntàriament llurs quotes. Això milloraria la nostra autonomia d'actuació, no
cal dir-ho. febrer 2007